MESTRA INTERINA, NOVENÇANA AMB QUASI 50 ANYS.
He
pensat algunes vegades escriure un llibre sobre la meua vida, però podrien
denunciar-me per plagi en semblar-se molt a la sèrie “CUENTAME” amb una
diferència que encara que hui dia no tinga importància, per aquell temps si la
tenia en comptes de cridar-me Carlos, em dic Ana i sóc dona. I precisament per aquest motiu i per
diners no vaig començar a estudiar una carrera fins als 40 anys i des de
llavors no he deixat d'estudiar. Sempre vaig voler ser metge o infermera, però
a aquestes edats vaig pensar estudiar una cosa una mica més fàcil que realment
m'agradara i m'omplira vaig decidir fer-me mestra d'Educació Física, m'agraden
els xiquets (encara que no he pogut gaudir molt del meu) i m'encanta l'esport.
Quan
vaig conéixer les Noves Tecnologies volia matar al professor a pesar que tenia
una paciència infinita amb mi i finalment li vaig agrair que m'instruïra en
aquest món de possibilitats que m'obria una finestra infinita de recursos i
sabers. És així com a través d’Internet puc continuar actualitzant-me en els
meus estudis, i d'altra banda, puc llegir notícies i opinions dels meus
companys/es interines. I en gran part les vostres opinions que he llegit han
motivat que escriga aquesta espècie de carta autobiogràfica.
Vaig
començar a estudiar en 2008. El primer que crec que falla és la nostra educació
com a mestres és que des de les universitats crec que cal començar
actualitzar-nos. M'explique, hi ha assignatures que estan molt bé, però unes
altres no sé si caldria canviar el contingut o la manera de donar-les. Crec que a dia de hui és inconcebible que en una
assignatura de la facultat se't donen les anotacions mecanografiades amb una
màquina Olivetti (que els més joves no sabreu ni el que és), o que una
assignatura es base en el títol d'uns 100 llibres i els seus corresponents
autors. I no obstant això, no et mostren ni un sol mètode per a ensenyar als
xiquets a escriure o pautes a seguir, sé que alguns pensàreu que sóc d'Educació
Física, però en aquests dos anys que porte treballats crec que he donat més
hores d'assignatures comunes que de la meua especialitat. Aquesta és una altra,
com? Una cosa que crec que estava be com són les especialitats “es lleven”.
Vaig ser de l'última generació d'especialitats. En els meus tres anys d'estudi
quasi totes les assignatures eren especifiques, i conforme anava aprenent m'adonava compte que
havia d'aprendre més sobre el tema, sobretot quan tu si estàs atent/a, pots
veure si un xiquet segons el seu desenvolupament motor pot patir de dislèxia, o
tindre problemes anatòmics que poden derivar en intel·lectuals i posar-li
solució o adaptació al més prompte possible, per no parlar de problemes de
sociabilitat. Fins i tot moltes vegades he pensat que aquesta assignatura EF
haurien de donar-la els Llicenciats de l'esport o hui dia Graduats. Doncs no,
van i redueixen les hores d'especialitat amb els esments, és a dir unes poques
assignatures a final de carrera.
Vaig
començar a treballar a 14 anys i sense cobrar, abans existia el que es deien
aprenents, els meus pares com sabien que no podien pagar-me una carrera em van
reconduir a estudiar el que ara torna a introduir-se en els instituts la
formació professional, vaig estudiar Delineant Especialista en Edificis i
Obres. I els primers estius vaig treballar gratuïtament en un despatx d'arquitectes
a canvi d'aprendre. Fonamentalment era la xica dels encàrrecs. Vaig tindre sort
i al cap de dos anys vaig conéixer un arquitecte recentment llicenciat que em
va oferir unes hores de treball després de classe a canvi de material i
utensilis per als meus estudis. El meu primer contracte el van fer a mitja
jornada en 1988. És a dir, porte en el món laboral legalment 30 anys dels quals
algun he estat en l'atur com de 2008 a 2013 on amb els diners de l'atur em vaig
pagar la meua carrera, que vaig haver de fer a 400 km de distància de la meua llar i de la meua família,
perquè amb el meu COU nocturn i la meua selectivitat de feia 20 anys no vaig
tindre suficient nota per a fer els meus estudis en la meua comunitat i a més
m'eixia més econòmic que una universitat privada (aquesta és una altra que de
la qual m'ocuparé més endavant). I d'altra banda vaig aprovar els exàmens per a
poder entrar en la borsa d'interins, perquè plaça amb 20-25 vacants i sense
haver treballat, ni comprant màster haguera entrat. Ara si he de lamentar com
fan molts de vosaltres, potser alguns dels més entrats en edat sabran del que
parle, quan dic que amb la meua nota d'expedient antigament s'obtenia plaça
directa com a funcionari/a. Després parlarem d'oposicions.
Parlem
del meu anterior treball i dels meus estudis, el meu cotxe té 16 anys i quasi
412.000 km, és cert que no solament ho he
gastat jo també ho va fer en el seu moment el meu ex-marit que també va ser interí, hui ja és
funcionari. El nostre fill el van criar pràcticament els avis/as i les
guarderies des dels 4 mesos, als qui he d'agrair la magnífica labor que van
fer. Acabat de nàixer el meu fill, el meu encara marit feia classes a
Barcelona, com comencen quasi tots els interins i jo eixia a les 8 h del matí i arribava a casa a les 20 h de la vesprada, o siga alçava al meu fill el vestia i
el portava a la guarderia, i a la vesprada el recollia de casa els seus avis el
dutxava i el ficava al llit. Els caps de setmana els dedicàvem a construir amb
les nostres pròpies mans la casa dels nostres somnis. Com podreu veure no he
gaudit molt del meu fill, per això vaig decidir no tindre més.
Durant
el meu treball anterior canvie quatre vegades d'empresa, en l'última que vaig
treballar vaig estar fixa al voltant de 15 anys pensava que em jubilaria allí,
però no, la crisi de la construcció i les meues ganes d'estudiar una carrera
com no ho vaig poder fer en el seu moment, va fer que arribara a un acord amb
l'empresa per anar a l'atur i a estudiar. En el món laboral no hi ha una
estabilitat llevat que sigues funcionari de carrera i existeix un mercat humà
sobre l'oferta i la demanda. Ací queda.
En els
estudis. A la meua edat el valencià quasi no existia escrit, a casa ho parlàvem
però en l'escola i institut a penes ens donaven una hora a la setmana i era
molt diferent de com es parla, ja que utilitzàvem molts castellanismes i
barbarismes, a més la meua carrera de mestra la vaig fer en una universitat
castellà parlant, potser així enteneu que encara sent valencià-parlant em
costara suor traure'm en dues convocatòries la Capacitació del Valencià, però
ací està.
Una
altra cosa serà l'anglés, que sent de francés fins i tot en la carrera, ara
m'exigeixen l'anglés i a quin nivell, no ho vaig poder comprar a temps en les
acadèmies privades i hui dia saben que és un negoci suspendre't perquè et fa
falta per a continuar treballant o t'ho van exigir (a més francament sóc molt
dolenta i ja tinc una edat… quasi 50), ho he intentat mentre he pogut i m'ha
costat 3 anys amb 10 h presencials a la setmana entre EOI i EPA traure'm l'A2 (a part les hores de casa i classes particulars ). I volen B2 i capacitació en llengües estrangeres. I dic jo,
no transmetrà millor aquesta assignatura una persona que realment li agrade
l'anglés i tinga l'especialitat. Com jo puga transmetre l'amor per la salut i
l'esport en un xiquet/a, que és el que realment m'agrada. Encara així ho
reprendré quan puga, em mantinc amb el duoligo.
Les
oposicions de les tres vegades que m'he presentat he aprovat 2 vegades tots els
exàmens, incloses aquestes últimes massives per a alguns, i ho he fet sense
anar a cap acadèmia o preparador, de les meues anotacions de carrera i de la
informació que he pogut extraure d’Internet sobretot legislació. La fase de
concurs és més difícil per a mi superar-la, no tinc massa temps treballat, i
tampoc he gaudit d'una economia que em permetera anar a acadèmies privades per
a obtindre l’anglés, màsters i cursos. Ara sí em ficaré encara que m'arrisque
al fet que més d'un s'apunte el meu nom per a suspendre les pròximes
oposicions. Em sembla impresentable que per a unes oposicions públiques es
puntue més uns cursos en línia d'acadèmies o universitats privades (que els
podria fer la meua mare que a penes sap llegir), que l'expedient acadèmic d'un
estudiant (per no parlar de com traiem la mitjana de l'expedient), ni parlar
que la majoria dels màsters siguen reconeguts els de les universitats privades
i no el de les públiques. Però és el que hi ha.
Enguany
tenia esperances, he compartit tot l'any treball amb estudis, alçant-me entre les 5
les 6 del matí. Creia que tenia possibilitats, però no, els nervis van fer que
no traguera més nota, i el concurs no me la va pujar prou. Però a mi ningú m'ha
suspés ni els senyors/as dels tribunals que tenen tot el dret del món a estar
ací perquè ja han passat per aquest procés per tant estan un escaló per damunt
de mi, ni la gent que pel que siga ha aprovat perquè ha pogut pagar-se un
màster o la gent que tenia més anys que jo treballats. A mi només m'han suspés
els meus nervis i el sistema en alguns aspectes bastant injust. Això m'ha
suposat un estiu d'exàmens i baixa a causa d'un herpes zoster per nervis i baixada de defenses.
Però
aquestes són les cartes que hi ha i he de jugar, no puc estar queixant-me
d'això i d'allò, la gent que està dins com a funcionari han passat per ací i
amb sort o sense ella han anat superant obstacles fins a aconseguir-ho, i així
és com he de seguir jo lluitant pel que vull. No puc encreuar-me de braços i
que em porten les coses fetes a casa perquè he dedicat temps, ni puc a la
primera que em donen el que jo vull perquè jo ja he acabat la carrera i tinc dret
a treballar, calma senyors/es, calma.
Hi ha
moltes coses i vides laborals en joc, no tots tenim la sort d'haver pogut
estudiar, ni la d'haver pogut treballar en el que ens agrada. I a més d'un li
donava jo treballar uns anyets en l'empresa privada i això que no tinc queixa
alguna de cap dels caps que he tingut. En aquests dos anys he vist en la meua
modesta opinió, hi ha interins més competents que funcionaris de carrera i
viceversa. I així és el món laboral, en tots llocs hi ha de tot.
Potser
us sembla afavorir als interins amb més anys treballats porten però em
perjudica el meu treball també. Propose el següent mètode selectiu. Una vegada
acabada la carrera, un examen per a accedir a la borsa, mitjana entre nota
examen aprovat i expedient acadèmic (qui no aprova no entra eixe any). Els que
ja han aprovat exàmens alguna vegada es mantenen en borsa i sumen un màxim de
punts per anys treballats i punts per formació. Una avaluació anual del treball
realitzat en l’escola per companys de treball anònimament,
canviant de centre de treball almenys cada dos anys perquè no hi haja
amiguismes. I segons nota reavaluació de la borsa amb punts de treball i
formació. Anem sumant punts i quan es van creant places es van donant als quals més punts tenen en borsa.
Ací caldria controlar molt bé com es donen els punts.
Sé que
els que acabeu d'eixir de la universitat us queixareu que no teniu punts
treballats, i els que esteu en llista que no us heu presentat mai a oposicions
perquè no podíeu estar treballant i estudiant, us queixàreu que ells van amb
avantatge perquè són joves i tenen temps d'estudiar, demostreu la vostra
experiència mitjançant exàmens pràctics.
No
intente donar lliçons a ningú només propose la compressió, de que cada persona és un
món i no traiem res de ficar-nos uns amb els altres, cal traure propostes que
beneficien a la majoria tenint en compte la minoria.
I per
a finalitzar cadascú depenem de si mateixos, no vindran els altres
a traure'ns les castanyes del foc. Cal lluitar pel que volem mitjançant treball
i constància. I aportar solucions.
