MESTRA INTERINA, NOVENÇANA AMB QUASI 50 ANYS.

He pensat algunes vegades escriure un llibre sobre la meua vida, però podrien denunciar-me per plagi en semblar-se molt a la sèrie “CUENTAME” amb una diferència que encara que hui dia no tinga importància, per aquell temps si la tenia en comptes de cridar-me Carlos, em dic Ana i sóc dona. I precisament per aquest motiu i per diners no vaig començar a estudiar una carrera fins als 40 anys i des de llavors no he deixat d'estudiar. Sempre vaig voler ser metge o infermera, però a aquestes edats vaig pensar estudiar una cosa una mica més fàcil que realment m'agradara i m'omplira vaig decidir fer-me mestra d'Educació Física, m'agraden els xiquets (encara que no he pogut gaudir molt del meu) i m'encanta l'esport.

Quan vaig conéixer les Noves Tecnologies volia matar al professor a pesar que tenia una paciència infinita amb mi i finalment li vaig agrair que m'instruïra en aquest món de possibilitats que m'obria una finestra infinita de recursos i sabers. És així com a través d’Internet puc continuar actualitzant-me en els meus estudis, i d'altra banda, puc llegir notícies i opinions dels meus companys/es interines. I en gran part les vostres opinions que he llegit han motivat que escriga aquesta espècie de carta autobiogràfica.

Vaig començar a estudiar en 2008. El primer que crec que falla és la nostra educació com a mestres és que des de les universitats crec que cal començar actualitzar-nos. M'explique, hi ha assignatures que estan molt bé, però unes altres no sé si caldria canviar el contingut o la manera de donar-les. Crec que a dia de hui és inconcebible que en una assignatura de la facultat se't donen les anotacions mecanografiades amb una màquina Olivetti (que els més joves no sabreu ni el que és), o que una assignatura es base en el títol d'uns 100 llibres i els seus corresponents autors. I no obstant això, no et mostren ni un sol mètode per a ensenyar als xiquets a escriure o pautes a seguir, sé que alguns pensàreu que sóc d'Educació Física, però en aquests dos anys que porte treballats crec que he donat més hores d'assignatures comunes que de la meua especialitat. Aquesta és una altra, com? Una cosa que crec que estava be com són les especialitats “es lleven”. Vaig ser de l'última generació d'especialitats. En els meus tres anys d'estudi quasi totes les assignatures eren especifiques, i conforme anava aprenent m'adonava compte que havia d'aprendre més sobre el tema, sobretot quan tu si estàs atent/a, pots veure si un xiquet segons el seu desenvolupament motor pot patir de dislèxia, o tindre problemes anatòmics que poden derivar en intel·lectuals i posar-li solució o adaptació al més prompte possible, per no parlar de problemes de sociabilitat. Fins i tot moltes vegades he pensat que aquesta assignatura EF haurien de donar-la els Llicenciats de l'esport o hui dia Graduats. Doncs no, van i redueixen les hores d'especialitat amb els esments, és a dir unes poques assignatures a final de carrera.

Vaig començar a treballar a 14 anys i sense cobrar, abans existia el que es deien aprenents, els meus pares com sabien que no podien pagar-me una carrera em van reconduir a estudiar el que ara torna a introduir-se en els instituts la formació professional, vaig estudiar Delineant Especialista en Edificis i Obres. I els primers estius vaig treballar gratuïtament en un despatx d'arquitectes a canvi d'aprendre. Fonamentalment era la xica dels encàrrecs. Vaig tindre sort i al cap de dos anys vaig conéixer un arquitecte recentment llicenciat que em va oferir unes hores de treball després de classe a canvi de material i utensilis per als meus estudis. El meu primer contracte el van fer a mitja jornada en 1988. És a dir, porte en el món laboral legalment 30 anys dels quals algun he estat en l'atur com de 2008 a 2013 on amb els diners de l'atur em vaig pagar la meua carrera, que vaig haver de fer a 400 km de distància de la meua llar i de la meua família, perquè amb el meu COU nocturn i la meua selectivitat de feia 20 anys no vaig tindre suficient nota per a fer els meus estudis en la meua comunitat i a més m'eixia més econòmic que una universitat privada (aquesta és una altra que de la qual m'ocuparé més endavant). I d'altra banda vaig aprovar els exàmens per a poder entrar en la borsa d'interins, perquè plaça amb 20-25 vacants i sense haver treballat, ni comprant màster haguera entrat. Ara si he de lamentar com fan molts de vosaltres, potser alguns dels més entrats en edat sabran del que parle, quan dic que amb la meua nota d'expedient antigament s'obtenia plaça directa com a funcionari/a. Després parlarem d'oposicions.

Parlem del meu anterior treball i dels meus estudis, el meu cotxe té 16 anys i quasi 412.000 km, és cert que no solament ho he gastat jo també ho va fer en el seu moment el meu ex-marit que també va ser interí, hui ja és funcionari. El nostre fill el van criar pràcticament els avis/as i les guarderies des dels 4 mesos, als qui he d'agrair la magnífica labor que van fer. Acabat de nàixer el meu fill, el meu encara marit feia classes a Barcelona, com comencen quasi tots els interins i jo eixia a les 8 h del matí i arribava a casa a les 20 h de la vesprada, o siga alçava al meu fill el vestia i el portava a la guarderia, i a la vesprada el recollia de casa els seus avis el dutxava i el ficava al llit. Els caps de setmana els dedicàvem a construir amb les nostres pròpies mans la casa dels nostres somnis. Com podreu veure no he gaudit molt del meu fill, per això vaig decidir no tindre més.

Durant el meu treball anterior canvie quatre vegades d'empresa, en l'última que vaig treballar vaig estar fixa al voltant de 15 anys pensava que em jubilaria allí, però no, la crisi de la construcció i les meues ganes d'estudiar una carrera com no ho vaig poder fer en el seu moment, va fer que arribara a un acord amb l'empresa per anar a l'atur i a estudiar. En el món laboral no hi ha una estabilitat llevat que sigues funcionari de carrera i existeix un mercat humà sobre l'oferta i la demanda. Ací queda.

En els estudis. A la meua edat el valencià quasi no existia escrit, a casa ho parlàvem però en l'escola i institut a penes ens donaven una hora a la setmana i era molt diferent de com es parla, ja que utilitzàvem molts castellanismes i barbarismes, a més la meua carrera de mestra la vaig fer en una universitat castellà parlant, potser així enteneu que encara sent valencià-parlant em costara suor traure'm en dues convocatòries la Capacitació del Valencià, però ací està.

Una altra cosa serà l'anglés, que sent de francés fins i tot en la carrera, ara m'exigeixen l'anglés i a quin nivell, no ho vaig poder comprar a temps en les acadèmies privades i hui dia saben que és un negoci suspendre't perquè et fa falta per a continuar treballant o t'ho van exigir (a més francament sóc molt dolenta i ja tinc una edat… quasi 50), ho he intentat mentre he pogut i m'ha costat 3 anys amb 10 h presencials a la setmana entre EOI i EPA traure'm l'A2 (a part les hores de casa i classes particulars ). I volen B2 i capacitació en llengües estrangeres. I dic jo, no transmetrà millor aquesta assignatura una persona que realment li agrade l'anglés i tinga l'especialitat. Com jo puga transmetre l'amor per la salut i l'esport en un xiquet/a, que és el que realment m'agrada. Encara així ho reprendré quan puga, em mantinc amb el duoligo.

Les oposicions de les tres vegades que m'he presentat he aprovat 2 vegades tots els exàmens, incloses aquestes últimes massives per a alguns, i ho he fet sense anar a cap acadèmia o preparador, de les meues anotacions de carrera i de la informació que he pogut extraure d’Internet sobretot legislació. La fase de concurs és més difícil per a mi superar-la, no tinc massa temps treballat, i tampoc he gaudit d'una economia que em permetera anar a acadèmies privades per a obtindre l’anglés, màsters i cursos. Ara sí em ficaré encara que m'arrisque al fet que més d'un s'apunte el meu nom per a suspendre les pròximes oposicions. Em sembla impresentable que per a unes oposicions públiques es puntue més uns cursos en línia d'acadèmies o universitats privades (que els podria fer la meua mare que a penes sap llegir), que l'expedient acadèmic d'un estudiant (per no parlar de com traiem la mitjana de l'expedient), ni parlar que la majoria dels màsters siguen reconeguts els de les universitats privades i no el de les públiques. Però és el que hi ha.

Enguany tenia esperances, he compartit tot l'any treball amb estudis, alçant-me entre les 5 les 6 del matí. Creia que tenia possibilitats, però no, els nervis van fer que no traguera més nota, i el concurs no me la va pujar prou. Però a mi ningú m'ha suspés ni els senyors/as dels tribunals que tenen tot el dret del món a estar ací perquè ja han passat per aquest procés per tant estan un escaló per damunt de mi, ni la gent que pel que siga ha aprovat perquè ha pogut pagar-se un màster o la gent que tenia més anys que jo treballats. A mi només m'han suspés els meus nervis i el sistema en alguns aspectes bastant injust. Això m'ha suposat un estiu d'exàmens i baixa a causa d'un herpes zoster per nervis i baixada de defenses.
Però aquestes són les cartes que hi ha i he de jugar, no puc estar queixant-me d'això i d'allò, la gent que està dins com a funcionari han passat per ací i amb sort o sense ella han anat superant obstacles fins a aconseguir-ho, i així és com he de seguir jo lluitant pel que vull. No puc encreuar-me de braços i que em porten les coses fetes a casa perquè he dedicat temps, ni puc a la primera que em donen el que jo vull perquè jo ja he acabat la carrera i tinc dret a treballar, calma senyors/es, calma.

Hi ha moltes coses i vides laborals en joc, no tots tenim la sort d'haver pogut estudiar, ni la d'haver pogut treballar en el que ens agrada. I a més d'un li donava jo treballar uns anyets en l'empresa privada i això que no tinc queixa alguna de cap dels caps que he tingut. En aquests dos anys he vist en la meua modesta opinió, hi ha interins més competents que funcionaris de carrera i viceversa. I així és el món laboral, en tots llocs hi ha de tot.

Potser us sembla afavorir als interins amb més anys treballats porten però em perjudica el meu treball també. Propose el següent mètode selectiu. Una vegada acabada la carrera, un examen per a accedir a la borsa, mitjana entre nota examen aprovat i expedient acadèmic (qui no aprova no entra eixe any). Els que ja han aprovat exàmens alguna vegada es mantenen en borsa i sumen un màxim de punts per anys treballats i punts per formació. Una avaluació anual del treball realitzat en l’escola per companys de treball anònimament, canviant de centre de treball almenys cada dos anys perquè no hi haja amiguismes. I segons nota reavaluació de la borsa amb punts de treball i formació. Anem sumant punts i quan es van creant places es  van donant als quals més punts tenen en borsa. Ací caldria controlar molt bé com es donen els punts.

Sé que els que acabeu d'eixir de la universitat us queixareu que no teniu punts treballats, i els que esteu en llista que no us heu presentat mai a oposicions perquè no podíeu estar treballant i estudiant, us queixàreu que ells van amb avantatge perquè són joves i tenen temps d'estudiar, demostreu la vostra experiència mitjançant exàmens pràctics.

No intente donar lliçons a ningú només propose la compressió, de que cada persona és un món i no traiem res de ficar-nos uns amb els altres, cal traure propostes que beneficien a la majoria tenint en compte la minoria.

I per a finalitzar cadascú depenem de si mateixos, no vindran els altres a traure'ns les castanyes del foc. Cal lluitar pel que volem mitjançant treball i constància. I aportar solucions. 

ANA SAVALL CARRERO

MAESTRA INTERINA, NOVATA CON CASI 50 AÑOS.

He pensado algunas veces escribir un libro sobre mi vida, pero podrían denunciarme por plagio al parecerse mucho a la serie “Cuéntame” con una diferencia que aunque hoy en día no tenga importancia, en aquel  entonces si la tenía en vez de llamarme Carlos, me llamo Ana y soy mujer. Y precisamente por ese motivo y por dinero no empecé a estudiar una carrera hasta los 40 años y desde entonces no he dejado de estudiar. Siempre quise ser médico o enfermera, pero a estas edades pensé estudiar algo más fácil que realmente me gustara y me llenara decidí hacerme maestra de Educación Física, me gustan los niños (aunque no he podido disfrutar mucho del mío) y me encanta el deporte.

Cuando conocí las Nuevas Tecnologías quería matar al profesor a pesar de que tenía una paciencia infinita conmigo y finalmente le agradecí que me instruyera en este mundo de posibilidades que me abría una ventana infinita de recursos y saberes. Es así como a través de internet puedo seguir actualizándome en mis estudios, y por otra parte, puedo leer noticias y opiniones de mis compañeros/as interinas. Y en gran parte vuestras opiniones que he leído han motivado que escriba esta especie de carta autobiográfica.

Empecé a estudiar en 2008. Lo primero que creo que falla es nuestra educación como maestros es que desde las universidades creo que hay que empezar actualizarnos. Me explico, hay asignaturas que están muy bien, pero otras no sé si habría que cambiar el contenido o la manera de darlas. Creo que ha día de hoy es inconcebible que en una asignatura de la facultad se te den los apuntes mecanografiados con una máquina Olivetti que los más jóvenes no sabréis ni lo que es, o que una asignatura se base en el título de unos 100 libros y sus correspondientes autores. Y sin embargo, no te muestren  ni un solo método para enseñar a los niños a escribir o pautas a seguir, se que algunos pensareis que soy de Educación Física,  pero en estos dos años que llevo trabajados creo que he dado más horas de asignaturas comunes que de mi especialidad. Esa es otra, ¿cómo? una cosa que creo que estaba bien como son las especialidades “se quitan”. Fui de la última generación de especialidades. En mis tres años de estudio casi todas las asignaturas eran especificas y conforme iba aprendiendo me daba cuenta que tenía que aprender más sobre el tema, sobre todo cuando tú si estas atento/a, puedes ver si un niño según su desarrollo motor puede padecer de dislexia, o tener problemas anatómicos que pueden derivar en intelectuales y  ponerle solución   o adaptación lo antes posible, por no hablar de problemas de sociabilidad. Incluso muchas veces he pensado que esta asignatura EF deberían darla los Licenciados del deporte o hoy en día Graduados. Pues no, van y reducen las horas de especialidad con las menciones, es decir unas pocas asignaturas a final de carrera.

Empecé a trabajar a los 14 años y sin cobrar, antes existía lo que se llamaban aprendices, mis padres como sabían que no podían pagarme una carrera me recondujeron a estudiar lo que ahora vuelve a introducirse en los institutos la formación profesional, estudié Delineante Especialista en Edificios y Obras. Y los primeros veranos trabajé gratuitamente en un despacho de arquitectos a cambio de aprender. Fundamentalmente era la chica de los recados. Tuve suerte y a los dos años conocí un arquitecto recién licenciado que me ofreció unas horas de trabajo después  de clase a cambio de material y utensilios para mis estudios. Mi primer contrato me lo hicieron a media jornada en 1988. Es decir, llevo en el mundo laboral legalmente 30 años de los cuales alguno he estado en el paro como de 2008 a 2013 dónde con el dinero del paro me pagué mi carrera que tuve que hacer a 400km de distancia de mi hogar y de mi familia, porque con mi COU nocturno y mi selectividad de hacía 20 años no tuve suficiente nota para hacer mis estudios en mi comunidad y además me salía más económico que una universidad privada (esa es otra que de la cual me ocuparé más adelante). Y por otro lado aprobé los exámenes para poder entrar en la bolsa de interinos, porque plaza con 20-25 vacantes y sin haber trabajado, ni comprando máster hubiera entrado. Ahora si tengo que lamentar como hacen muchos de vosotros, quizá algunos de los más entrados en edad sabrán de lo que hablo, cuando digo que con mi nota de expediente antiguamente se obtenía plaza directa como funcionario/a. Luego hablaremos de oposiciones.

Hablemos de mi anterior trabajo y de mis estudios, mi coche tiene 16 años y casi 412.000km, es cierto que no sólo lo he gastado yo también lo hizo en su día mi exmarido que también fue interino, hoy ya es funcionario. Nuestro hijo lo criaron prácticamente  los abuelos/as y las guarderías desde los 4 meses, a quienes tengo que agradecer la magnífica labor que hicieron. Acabado de nacer mi hijo mi aún marido daba clases en Barcelona, como empiezan casi todos los interinos y yo salía a las 8h de la mañana y llegaba a casa a las 20h de la tarde a casa, o sea levantaba a mi hijo lo vestía y lo llevaba a la guardería, y por la tarde lo recogía de casa sus abuelos lo duchaba y lo acostaba. Los fines de semana los dedicamos a construir con nuestras propias manos la casa de nuestros sueños. Como podréis ver no he disfrutado mucho de mi hijo, por eso decidí no tener más.

Durante mi trabajo anterior cambie cuatro veces de empresa, en la última que trabajé estuve fija alrededor de 15 años pensaba que me jubilaría allí, pero no, la crisis de la construcción y mis ganas de estudiar una carrera como no lo pude hacer en su día, hizo que llegara a un acuerdo con la empresa he irme al paro y a estudiar. En el mundo laboral no hay una estabilidad a menos que seas funcionario de carrera y existe un mercado humano sobre la oferta y la demanda. Ahí queda.

En los estudios. A mi edad el valenciano casi no existía escrito, en casa lo hablábamos pero en el cole e instituto apenas nos daban una hora a la semana y era muy diferente a como se habla, ya que utilizábamos muchos castellanismos y barbarismos, además mi carrera de maestra la hice en una universidad castellano hablante, quizá así entendáis que aún siendo valenciano-hablante  me costara sudor sacarme en dos convocatorias la Capacitació del Valencià, pero ahí está.

Otra cosa será el inglés, que siendo de francés incluso en la carrera, ahora me exigen el inglés y a qué nivel, no lo pude comprar a tiempo en las academias privadas y hoy en día saben que es un negocio suspenderte porque te hace falta para continuar trabajando o te lo van exigir (además francamente soy muy mala y ya tengo una edad… casi 50), lo he intentado mientras he podido y me ha costado 3 años con 10h presenciales a la semana entre EOI y EPA sacarme el A2 (aparte las horas de casa y clases particulares ). Y quieren B2 y capacitación en lenguas extranjeras. Y digo yo, no transmitirá mejor esa asignatura una persona que realmente le guste el inglés y tenga la especialidad. Como yo pueda transmitir el amor por la salud y el deporte en un niño/a, que es lo que realmente me gusta. Aún así lo voy a retomar nada más pueda me mantengo con el duoligo.

Las oposiciones de las tres veces que me he presentado he aprobado 2 veces todos los exámenes, incluidas estas últimas masivas para algunos, y lo he hecho sin ir a ninguna academia o preparador, de mis apuntes de carrera y de la información que he podido extraer de internet sobre todo legislación. La fase de concurso es más difícil para mí superarla no tengo demasiado tiempo trabajado, y tampoco he gozado de una economía que me permitiese ir a academias privadas para obtener inglés, másteres y cursos. Aquí si me voy a meter aunque me arriesgue a que más de uno se apunte mi nombre para catearme las próximas oposiciones. Me parece impresentable que para unas oposiciones públicas se puntué más unos cursos online academias o universidades privadas que los podría hacer mi madre que apenas sabe leer, que el expediente académico de un estudiante (por no hablar de cómo sacamos la media del expediente), ni hablar que la mayoría de los másteres sean reconocidos los de las universidades privadas y no el de las públicas. Pero es lo que hay.

Este año tenía esperanzas, he compartido todo el año trabajo con estudios, levantándome entre las 5 las 6 de la mañana. Creía que tenía posibilidades, pero no, los nervios hicieron que no sacara más nota, y el concurso no me la subió lo suficiente. Pero a mí nadie me ha suspendido ni los señores/as de los tribunales que tienen todo el derecho del mundo a estar ahí porque ya han pasado por este proceso por lo tanto están un escalón por encima de mí, ni la gente que por lo que sea ha aprobado por que ha podido pagarse un máster o la gente que tenía más años que yo trabajados. A mí sólo me han suspendido mis nervios y el sistema en algunos aspectos bastante injusto. Esto me ha supuesto un verano de exámenes y baja a causa de un herpes zoster por nervios y bajada de defensas.

Pero esas son las cartas que hay y tengo que jugar, no puedo estar quejándome de esto y de aquello, la gente que está dentro como funcionario han pasado por ahí y con suerte o sin ella han ido superando obstáculos hasta conseguirlo, y así es como debo seguir yo luchando por lo que quiero. No puedo cruzarme de brazos y que me traigan las cosas hechas a casa porque he dedicado tiempo, ni puedo a la primera que me den lo que yo quiero porque yo ya he terminado la carrera y tengo derecho a trabajar, calma señores/as, calma. Hay muchas cosas y vidas laborales en juego, no todos tenemos la suerte de haber podido estudiar, ni la de haber podido trabajar en lo que nos gusta. Y a más de uno le daba yo trabajar unos añitos en la empresa privada y eso que no tengo queja alguna de ninguno de los jefes que he tenido. En estos dos años he visto en mi modesta opinión interinos más competentes que funcionarios de carrera y viceversa. Y así es el mundo laboral en todos sitios hay de todo.

Quizá os parezca favorecer a los que más años trabajados llevan pero me perjudica a mi también. Propongo el siguiente método selectivo. Una vez terminada la carrera examen para acceder a la bolsa, media entre nota examen y expediente académico. Los que ya han aprobado exámenes alguna vez se mantienen en bolsa y suman un máximo de puntos por años trabajados y puntos por formación. Una evaluación anual del trabajo realizado en el cole por compañeros de trabajo anónimamente, cambiando de centro de trabajo al menos cada dos años para que no haya amiguismos. Y según nota reevaluación de la bolsa con puntos de trabajo y formación. Vamos sumando puntos y cuando se van creando plazas se dan un tanto por ciento a los que más puntos tienen en bolsa.  Aquí habría que controlar muy bien como se dan los puntos.

Sé que los que acabáis de salir de la universidad os vais a quejar de que no tenéis puntos trabajados, y los que estáis en lista que no os habéis presentado nunca a  oposiciones porque no podíais estando trabajando, os quejareis de que ellos van con ventaja porque son jóvenes y tienen tiempo de estudiar, demostrad vuestra experiencia mediante exámenes prácticos.

No intento dar lecciones a nadie sólo propongo la compresión de cada persona es un mundo y no sacamos nada de meternos unos con los otros, hay que sacar propuestas que beneficien a la mayoría teniendo en cuenta la minoría.

Y para finalizar cada uno/a dependemos de sí mismos, no van a venir los otros a sacarnos las castañas del fuego. Hay que luchar por lo que queremos mediante trabajo y constancia. Y aportar soluciones.                                                                          ANA SAVALL CARRERO